Encara que creguis que així m'entens, parlar l'idioma de Déu em serveix per allunyar-me de tu i d'allò sagrat. Aquesta és la trampa en què caiem tots dos mentre somriem i perdem la possibilitat d'allò humà. Parlant només s'entenen els semi déus que l'única pretensió que tenen és que no els enganyin. Entre tu i jo n'hi hauria prou amb deixar de somriure. Parlar-te en l'idioma de Déu és condemnar-te al silenci mentre tu em tanques en el teu enteniment. Qualsevol cosa per tal de no deixar de somriure.

L'art no ha de ser el que t'agrada. L'art no és el que parla d'art. L'art no comunica perquè l'art no t'hauria de reconèixer. Amaga't de l'art. Seria fàcil acabar amb l'art però l'art ha d'existir. L'art ha de ser un, l'únic un i hauríem de poder veure-ho. Veure l'art és canviar el món però això no és el més difícil. El més difícil i perillós és poder-ho compartir perquè compartir l'art és deixar de somriure.

Allibera l'art. No ho lliguis al que t'agrada i així sabràs on trobar-lo. L'art és enteniment però aquest enteniment no és per a tu. L'art sacrifica aquesta informació en nom de la pèrdua i de l'excés material perquè puguem tocar els extrems i que aquesta confusió ens faci recuperar la proporció, la forma i en definitiva, ens permeti desobeir al pare.

L'art no ha de ser el que tu ets. L'únic que ha de preocupar-te és que l'art t'ha de rebutjar. Aquesta és la senyal que no t'has de prendre com una cosa personal. L'art t'ha de rebutjar com et rebutja un animal quan sap que morirà o com els nens et rebutgen quan els dius que no caminin descalços. Aquesta és l'única ajuda que obtindràs de l'art i l'única manera de desafiar el temps i de fer un pas.

El lluita amb el toro és el gran art que la nostra mirada ha robat als déus per convertir-ho en llenguatge. Aquest llenguatge tan poc artificial, aquesta blasfemia, ens provoca el patiment inhumà de no deixar-nos ser testimonis. A cambi, el llenguatge de Déu ens evita ser humiliats que és allò que l'art ens deu. Aquest és el Gran Deute. Cobrar aquest deute significa llavors que l'animal, la dóna i el home no es poden obervar ni es poden comtemplar sinó que es veuen, obligats a ser, el testimoni.

L'art no té cap altra relació amb tu. Tota la resta és parlar el llenguatge de Déu perquè fora del llenguatge de Déu et pots perdre. Fora del llenguatge de Déu les paraules moren al simple contacte amb l'aire i és llavors cuan es solidifiquen de qualsevol manera intentant sempre escapar del seu destí i de tu.

Últims articles publicats