-Hola, sóc Satanàs. Deixeu-me que us expliqui. Durant molt de temps he estat una mica confós. Potser riureu, però vaig creure que era Déu o Jesucrist o alguna cosa així, i que la meva missió era fer el bé. Us demano perdó. Finalment m'he adonat que sóc Satanàs i us prometo que, a partir d'aquest moment, res dolent tornarà a succeir en el món.

El bé no és el contrari del mal. El seu contrari és el coneixement del mal. La voluntat de destrucció no és la voluntat del coneixement sinó el fet d'aquest coneixement mateix. Es pot abraçar o negar a Déu però no arribaràs a entendre quina importància té això o què significa. El que sí que podem arribar a entendre és que no és possible que no coneguem Déu i que això ens salva del fet de Déu. Alguna cosa sempre queda oculta i no és el mal sinó el fet de Déu.

El destí de tot home i de tota dona és peguntarse què és l'amor. L'amor no és el contrari a l'odi, ni el contrari a l'egoisme o la mort. L'amor és l'única manera d'eludir al destí i l'única manera de fer això, és estant en dos llocs al mateix temps. Aquesta és l'aprenentatge que roman ocult i la manera de preguntar-nos sobre la nostra eternitat.


La mort no és el nostre destí sinó la natura de la voluntat, allò que, d'un costat, ens permet viure i ens fa eterns però, de l'altre costat, ens allunya del nostre egoisme, de la paraula donada i de la promesa d'estimar. Complir aquesta promesa és morir, es a dir, l'acte i per tant, el reconeixement de la paraula.

Últims articles publicats