Homes i dones violen Barcelona. Homes i dones intenten posseir Barcelona perquè creuen que és bonica i rebel però mai ho aconsegueixen perquè mai creuran que sigui una meuca. Barcelona només practica un sexe endogàmic i provincià que li fastigueja. Barcelona té la culpa suficient per ser real però poca cosa més.

Barcelona és la capital d'un país que existeix però que ningú ha parit. Aquest país, aquest mal anomenat esgarriat, culpa Barcelona de ser puta i de sobreviure. Aquest país, anomenat Catalunya, tracta amb menyspreu a Barcelona mentre pareix, dia rere dia, a un Estat capritxós i malcriat. Espanya és filla d'aquest esgarriat i tots dos es supliquen violència i humiliació per poder entendre's i per poder ser algun dia. Barcelona no necessita Madrid per ser explotada. Per sentir-se explotada, Barcelona només necessita que ningú s'atreveixi a veure que és una puta.

Barcelona, ​​sola, aïllada de Catalunya i d'Espanya, està cansada de no tenir sentit. Barcelona és una puta perquè no té idioma i quan no tens idioma tots les altres llengües, de dins i de fora, només et penetren mentre fingeixes perdó o permís. Barcelona va aprendre que era Barcelona al carrer, tard i malament. Va aprendre que era Barcelona lluny de Barcelona i sempre de forma violenta.

Així i tot, Barcelona encara no sap desconfiar quan la adulen i segueix creient que pot parlar per ella mateixa. Però les putes no necessiten ser i aquesta llibertat es paga car. Barcelona és una ofensa per a altres països i per a moltes altres ciutats que no saben que ho són ni el que són. Més aïllada que mai pel seu nom de prestigi i un maquillatge que adora, a Barcelona no li preocupa perdre una ànima que mai va tenir ni li preocupa haver renunciat al futur que la xulejaba.

Homes i dones somiem en nom seu. Veiem Barcelona en peu de guerra, poderosa, guiant als pobles de la mar i als pobles sense Estat enfront de la perillosa irrealitat de les ciutats-estat. Perquè seguirem volent estimar Barcelona encara que només se'ns permeti necessitar-la i seguirem volent odiar Barcelona encara que només se'ns permeti imaginar com es far per odiar a una puta.

Passejar per Barcelona, ​​per les seves places i el seu cel blau, és la realitat que no ens deixa somiar. Passejar per Europa, per la seva història i els seus museus, és el mateix negoci on deixar de somiar dóna beneficis i esdevé un mode de viure.

Encara no hi han barcelonins o barcelonines. Encara no hi han europeus o europees. Ni tan sols hi han turistes a Barcelona ni inmigrants a Europa perquè els clients, per poder ser-ho, primer haurem de tornar aquí una vegada més fins que no hi siguem més i poder dir aixì que em gaudit.

Últims articles publicats