Catalunya no és un país, és un món. No és el món promès que ha de venir, és el món que crea el món. El primer d'Octubre de 2017 no és un dia sinó la forma perduda, es a dir, la guerra a la que vàrem fugir per poder-nos demanar perdó i per poder tornar a escriure, no pas la història sinó Catalunya. Això vol dir que aquesta guerra amb Catalunya no ha sigut pas una guerra i no ho ha pogut ser pas amb Catalunya sinó que ha estat el despertar dolorós de qui es va oblidar de si mateixa i es va convertir en la seva pitjor versió; de qui es va convertir en un país.

Avui, els països, com qualsevol altre cosa, només tenen dret a un futur i a una història però a canvi, han deixat de tenir present i passat. Aquest és el requisit per poder ésser o existir. La mala notícia per a Catalunya és que sempre existeix perquè dir Catalunya es estar sotmès al llenguatge. El nacionalisme català, segrestat i exposat, no és català. Les estelades, fins i tot el llaç groc, són les formes mudes que ens situen a terra, l'únic vincle pel qual Catalunya realment lluita.

Ningú a Catalunya ni a la Unió Europea s'oposa a que Catalunya s'expressi lliurement o s'independitzi. Simplement no veuen Catalunya. El que sigui que Catalunya i la Unió Europea estiguin fent s'ho estan fent a Catalunya i a la Unió Europea que es permeten la força dels que van deixar de ser o mai van ser. Mentrestant Catalunya ja ha parlat i està parlant de tu.

El que està succeint a Catalunya no és pas una guerra pel discurs o pel relat. No ho és perquè l'u d'Octubre vàrem lliurar el discurs per poder sortir a lluitar sabent que sense discurs no es guanya. Aquesta lluita costa perquè et tornes massa poderós encara que intueixes que aquesta sigui potser l'única manera de recordar al passat que no s'oblidi de nosaltres.

Catalunya és el més semblant a un país nòmada que ningú sap que és l'enemic. Aquest enemic és el més semblant a una persona. No pas la imatge de la dona o del poble. És la paraula femenina d'una persona que no necessita d'una imatge per expressar-se. Aquesta paraula és el més semblant a una cultura que lluita per diluir la seva identitat en el futur perquè sap que aquesta és la forma de dirigir-se al passat.

Catalunya avui lluita per ser el més semblant a Catalunya perquè sap que avui, desprès de l'u d'Octubre de 2017, només ella és Europa i només ella és Catalunya.

Últims articles publicats