No hi ha res més allunyat de la natura i del món que un animal. Els animals volen ajudar, tenen esperança, un futur, una ideologia i són les seves paraules les que hauríem de protegir. En canvi, protegir la natura no hauria d'estar ben vist ni tan sols hauria de ser legal perquè posa en perill el planeta. El qualsevol cas, la natura passa tan de pressa que ja no ens espera.

La tecnologia ha transformat completament les formigues. Ja ho van intentar abans el capitalisme i la modernitat fent-nos pagar per la seva mala consciencia al haver escrit tant horrible novela. Avui, en canvi, la humanitat es reconnecta, torna a allò natural a cop de likes i de followers. Ningú et vigila, és el teu cos reconnectat que mira.

Avui, són només milions de llibres, de cançons i de pel·lícules en un món sense objecte. Milers de gens que ja no s'assemblen a nosaltres. I notícies perfectes. I paraules que no ens deixen morir. Els teus fills et pariran demà i no et reconeixeran perquè seran tu. La vida efímera serà eterna perquè ja no tindrem fets per les paraules.

Déu ja ha sortit dels nostres magatzems i li serà lliurat en un termini de vint-i-quatre hores. Tu ets qui li roba el futur als robots que l'únic que volen és cultura y entreteniment. La revolució és conservadora o no serà.

Consumies per rebre un sou. Consumies educació i habilitats, igual que consumies pobresa o drets humans. Consumies per ordenar, moure d'un costat a un altre, el que ha estat el teu únic treball remunerat fins ara.

Avui, tot i el que intenten dir-nos les estadístiques, la producció mundial és zero, ha de ser-ho per poder alimentar el moviment zero que és el moviment suficient per, per example, entrar en una botiga i l'acció testimoni per consumir. Però no et preocupis perquè els que creuen en el fet de Déu et seguiran pagant perquè no creus en consumir i perquè això és el que fas, no creure. Sense creure i sense producció, consumir és el dret que t'obliga a moure't.

El valor dels diners mai ha estat economic. Els diners són el vigilant i aquest és el seu valor. El gran error, el pecat, de no creure en el vigilant ens ha portat fins aquí, fins a les portes del paradís. La tecnologia ha descartat el progrés a canvi del paradís. Això és el que ens està passant; que estem entrant al paradís.

Últims articles publicats