No hi ha res més allunyat de la natura i del món que un animal. Els animals volen ajudar, tenen esperança, un futur i una ideologia. Són les seves paraules les que hauríem de protegir. En canvi, protegir la natura no hauria d'estar ben vist, ni tan sols hauria de ser legal perquè posa en perill el planeta. El qualsevol cas, la natura passa tan de pressa que ja no ens espera.

La tecnologia ha transformat completament les formigues. Ja ho van intentar abans el capitalisme i la modernitat que, malgrat això, van acabar arrossegant amb la culpa per haver escrit una mala novela. Avui, en canvi, la humanitat es reconnecta, torna a allò natural a cop de likes i de followers. Avui ja ningú et vigila, només es tracta del teu cos reconnectat que mira.

Avui, són només milions de llibres, de cançons i de pel·lícules en un món sense objecte. Milers de gens que ja no s'assemblen a nosaltres. I notícies perfectes. I paraules que no ens deixen morir. Els teus fills et pariran demà i no et reconeixeran perquè seran tu. La vida eterna serà efímera i ja no tindrem fets per les paraules. Déu crea els robots que vindran. Déu és a punt de ser enllestit i lliurat. Mentrestant, tu mateix segueixes sent el robot que et traurà la feina i el futur que et traurà la promesa de l'enteniment, de l'entreteniment i la comunicació. Això, enguany, ja està passant.

Consumies per rebre un sou. Consumies educació i habilitats, igual que consumies pobresa o drets humans. Consumies per ordenar i aquest ha estat l'únic treball remunerat fins ara. Avui, tot i el que intenten dir-nos les estadístiques, la producció mundial és zero, ha de ser-ho per poder alimentar el moviment zero que és el moviment suficient per, per example, entrar en una botiga i l'acció testimoni per consumir. Però no et preocupis perquè els que creuen en el fet de Déu et seguiran pagant perquè no creus en consumir i perquè això és el que fas, no creure. Sense creure i sense producció, consumir és el dret que t'obliga a moure't.

El valor dels diners mai ha estat economic. Els diners són el vigilant i aquest és el seu valor. El gran error, el pecat, de no creure en el vigilant ens ha portat fins aquí, fins a les portes del paradís. La tecnologia ha descartat el progrés a canvi del paradís. Això és el que ens està passant; que estem entrant al paradís.

Últims articles publicats