L'home no existeix, es deu a l'origen. Aquest missatge es transmet a través de la matèria. El problema és que la matèria ja no és el que més s'assembla a nosaltres i això ens exposa. El problema no pot generar-se, ens diu la veu de la dona, el ressò que crea el lloc on només podem reconèixer-nos sota l'atenta mirada del futur.

La dona aixeca en els seus braços al seu fill acabat de néixer i aquest, per primera vegada, la mira als ulls i li diu:

-Tu seràs la meva enemiga.

Aquest missatge no es transmet a través dels gens sinó a través de la paraula. La dona no es reprodueix perquè la dona sempre existeix. Aquesta és la disculpa de la dona cap al fill que mai arriba a ser el fill perquè la paraula no ho reconeix.

Si el missatge no es pot transmetre, no hi pot haver unitat però tampoc sistema. La manca d'un sistema no suposa el caos o l'anarquia, perquè no suposa la manca d'alguna cosa, sinó que significa quedar més exposats a la veritat pel fet de voler poder dir. D'aquesta manera, tornem a aquells braços que ens alcen de nou, i ja sense paraules, diem:

-Han passat mil anys. Ara jo seré el teu.

Sense guerra. Sense enemic. El missatge segueix sense transmetre's, ens movem, i l'escena que hauria de protegir-nos és ara el paradís. Deixa'm fer alguna cosa per tu. Deixa'm que et pregunti si seràs el meu creador. I vull respondre't que sí mentre reso per por de ser escoltat, em miro a l'espill i evito l'infern, la bellesa i la intel·ligència. El mirall es converteix en la llar de la paraula, en el so que em mostra la matèria i on el reflex de l'univers projecta la forma meva.

Per escapar de l'espill, l'únic que ens queda és crear el sistema, alguna cosa que eviti la creació aclaparadora de la dona, de l'home i del fill. La mort és això, només això és la mort i tot el que no sigui això, et portarà al teu destí. Crear el sistema requereix tres condicions necessàriament. Una. Evitar la molta feina que requereix deixar que et demanin l'opinió. Dos. Evitar l'esforç que suposa contestar amb un sí a un altre si. I tres. Evitar tota la veritat que implica la destrucció. L'absència, de treball i sobretot, de les formes, és la matèria amb la qual crear el sistema, la matèria que eleva a l'home, la dona i al fill, i els diu.

Últims articles publicats