La natura ha mort i gràcies a això, avui podem creure millor en Déu. També gràcies al fet que la democràcia ens protegeix... si no fos perquè els ateus creuen que és Déu.

Com ja va passar abans amb Déu i amb la natura, avui la democràcia està en perill. Els ateus i les atees intenten protegir-la inventant-se un enemic. Tots coneixem els noms d'aquest enemic. Hi ha gent que creu haver vist a la natura. Jo crec haver vist a la democràcia amb forma d'animal.

La democràcia no pot tenir un enemic perquè la democràcia és també i sobretot, la barbàrie. El que està succeint a Europa, Occident i a nivell mundial és que la democràcia està buscant els límits tan necessaris per evitar ser segrestada.

Els límits de la democràcia no són a la Constitució ni a cap altre llibre. La democràcia, igual que l'educació, és una questió espacial i per tant els seus límits sobretot són arquitectònics. Quan no troba aquest limits, la democràcia succeix, i ho fa fora de l'Estat per descomptat, però fora també dels països i de la llei.

Però què succeix quan vius en un estat democràtic i es gira en contra teva i t' ataca? Bé, per començar, cal dir que això no és veritat. Els estats democràtics poden no ser perfectes però sens dubte son el millor dels sistemes. L'únic que pots fer llavors és preguntar-te una i altra vegada, per què t'ataca un estat democràtic i com és possible que fins i tot puguis sentir el seu odi tant de prop encara que l'odi sigui una paraula en la qual mai vas creure.

Uns dels límits de la democràcia és que la democràcia és una dictadura no segrestada per l'art, amb aspecte d'animal. Un altre dels seus límits és que la democràcia és el miracle que passa sense permís de Déu i de l'art quan el miracle encara no s'ha produït.

Últims articles publicats