La generació dels meus pares, massa orgullosa per acceptar ajut, es va rebel·lar, va buscar l'estabilitat i va progressar. La meva generació, massa orgullosa per no ajudar, va fugir, va recórrer Amèrica del Sud i es va disparar un tret. I encara s'atreveixen a dir-nos la generació perduda!

Ja fa temps la meva generació va perdre l'opinió entre milers de cadàvers i no sabem si és just o no. Tanmateix com ni tan sols era nostra tampoc ens vàrem sentir culpables. Al seu lloc ens van donar una guitarra escuàlida i trista que es penedeix de nosaltres i també ens van donar el món que vam canviar diverses vegades perquè milers de cadàvers s'alegressin per nosaltres. Diuen que ens van manipular per fer-nos pensar lliurament. Jo només trobo que va ser un tracte prou just.

Vam passar anys emmudits, resistint, tant de temps dient en blanc i sense donar la nostra opinió a crits que al final però, ens la van prohibir. Van segrestar la nostra voluntat, el nostre vot i la nostra paraula sense saber que ja no ens quedava res de tot això i potser ignorant que quan lluites lluny de les trinxeres no necessites tenir raó.

Igual que la generació dels meus pares que per poder pegar-se un tret van haver de madurar i per madurar, van haver d'anar acumulant paraules, per la meva generació, l'única forma de madurar ha estat pegar-se un tret i per això, hem hagut de renunciar a les paraules. És obvi doncs que el greu problema de la meva generació és la manca de violència.

La meva generació ja sap que sense el lloc que proporciona la violència i la guerra no es pot ser generació però no té amb què pronunciar-ho. La meva generació, sense enemics, està a punt de no poder ser perdonada.

Per això potser hauríem de tornar a situar-nos en aquest lloc sagrat que existeix en la diferència entre tu i jo, aquest espai de vida i civilització que és nosaltres. Bàsicament perquè nosaltres és l'objectivitat necessària per poder fer-nos preguntes i alhora, la subjectivitat dels altres.

La gran diferència entre tu i jo és nosaltres. Aquest ha de ser el lloc de trobada quan la meva generació dispari i vulgui poder dir que ho ha fet.