El poder s'ha adonat que el poder ets tu i que la teva por a ser descobert no és més qu'un home amb vestit d'home amb vestit de dona amb vestit d'home, un trasvestit sense rés a amagar ni tan sols la antiga sospita de que els demés van disfressats. El poder s'ha adonat. El problema és que ara que som observats, l'engany ja no seguirà sent una disfressa i la veritat serà la cortina de fum que ens ha de distreure. Hem cregut erròniament que podíem ser vistos, veritat suficient per quedar exposats. El poder s'ha adonat, hem estat vistos, i ara ja ho saps. Que el poble ja ho sap.

Ja saps que per llevar-li el poder al poble cal obligar-lo a tenir-lo perquè en realitat tu no vols el poder sinó només sentir-te un guanyador. Tu no vols rebutjar idees sinó només poder estar d'acord per poder discutir. Tu no vols discutir sinó només poder discriminar per poder creure i no estar sol. Ara ja saps que únicament els artistes no estan sols i que només ells són incapaços de tenir enemics.

No som febles però volem entendre i això és assassí i covard. No és propi dels homes i de les dones que serem. Per exemple, tots sabem què és el poble i per a què serveix però ignorem que encara no és necessari entendre alguna cosa i que és precisament aquesta llum morta que ens arriba la que manté viva nostra esperança. Si volguéssim entendre això seria assassí i covard perquè el fet que encara no necessitem entendre res vol dir que la revolució és possible i més important encara, que la revolució no suposa equivocar-se.

No hi ha res que puguem fer o dir que no es vagi a dir o fer demà, res que eviti crear un futur que no vulgui entendre'ns, que ens eximeixi de tota la responsabilitat, que ens obligui a parlar com a nens petits i finalment, que decideixi per nosaltres. Hem deixat de saber com demanar ajuda i ja no ens és possible donar les gràcies per crear la violència necessària que el passat necessita per recordar-se de nosaltres. Més units que mai per l'excés de moviment, són solament els homes i les dones que serem, els únics que, ara mateix, t'escolten i llegeixen això. Tot pel simple fet de no estar exposats.

El més probable és que a les teves paraules i als teus arguments els falti la terra necessària i per tant, també els falti l'odi o l'estupidesa necessaris per cremar el planeta i destruir la natura. Sense la terra necessària la veritat i la raó només poden oferir-nos el paradís que sota els nostres peus seguirà sent la gran amenaça des de la qual els animals es miraran per menysprear-se a entre ells. Només la terra necessària pot oferir-nos la visió que ens permeti anar a la guerra i no quedar exposats i en definitiva, evitar que la possibilitat del desastre agafi la forma de la veritat.

Últims articles publicats