Primer vaig pensar que odiava els nens per obligar-me a odiar-los. Desprès vaig pensar que odiava als pares perquè no em deixaven odiar als seus fills que cridaven llibertat. Estava equivocat. A qui odio realment és a aquesta persona que ningú vol i que ens segresta a tots amb el seu somriure, que plora malament i mai va donar les gràcies als seus pares. A aquest fracassat incapaç de revelar-se davant l'èxit del seu futur i a aquest perdedor que només sap guanyar. A aquest que parla als animals per escoltar-se a si mateix, que escolta a les persones només per sentir a Déu i li diu a Déu que és un animal.

Els nostres fills ja no són el que més s'assembla a nosaltres però tenir-los segueix sent la manera més fàcil de demanar ajuda. Com que ja no els tenim perquè l'art ens ha robat l'egoisme, ara, per demanar ajuda, publiquem les nostres pròpies fotos de quan érem nens a les xarxes socials. Demanar ajuda és un art que només els nens entenen, és el tema principal de la guerra que hem volgut oblidar per poder tenir un futur. La tecnologia ha acabat amb el progrés. La tecnologia és el que més s'assembla a nosaltres i el que més ens apropa al que ja som. La selecció natural ha mort i l'art ens ha convertit en guanyadors.

Tota l'esperança recau ara sobre les mares. El futur les tem i l'art per la mateixa raó, les detesta. Les mares no tenen raó perquè no necessiten demanar ajuda i somien amb la guerra per poder renunciar a la derrota. Les mares que no tenen raó dialoguen per vèncer al seu enemic amb forma de fill i al seu fill amb forma d'enemic. Les mares que dominen la forma no tenen futur perquè són les úniques que poden escollir.

Les mares no són les mares perquè no se sotmeten a si mateixes per poder ser. Nosaltres no és violent ni tampoc és una aparença però no es pertany i mai guanyarà la guerra. Nosaltres ni tampoc vosaltres guanyarà la guerra perquè la guerra del discurs no existeix. Guanyar la guerra és guanyar la guerra del discurs que no existeix. Encara que aconsegueixis guanyar la guerra no seràs beneït ni condemnat. Nosaltres és el futur no segrestat pel temps, la no manera de ser, la nostra única veu i el nostre únic acte.

Últims articles publicats