La Gran Batalla que ens dóna forma i que crea el món només pot ser una gran batalla ridícula. La influència enorme de la Gran Batalla sobre el que anem a explicar només es pot aconseguir sota una aparença de diversió i de joc. Qualsevol altra forma perdurarà en el temps però no serà temps i per tant el seu efecte sobre nosaltres serà prou reduït per provocar-nos patiment.

A diferència de la Gran Batalla, les batalles en la història mai es lliuren per poder crear un futur que parli per nosaltres. En canvi, l'aparença de diversió i joc travessa les defenses de la història per deixar parlar a la memòria. La memòria no ens fa recordar res, ens fa escoltar al jo mateix que sempre ha estat aquí. Seguirem sense ser nosaltres mateixos però almenys estarem presents que és l'única forma no violenta de donar les gràcies.

Hem deixat de confiar en la memòria perquè la història, l'art i Déu ens permeten ser seriosos. Aquesta serietat ens impedeix saber guanyar i perdre. Quan no se sap guanyar i perdre els problemes del món es fan no possibles. Els problemes que són no possibles tenen la virtut d'explicar-nos però per a això l'aparença de la guerra ha de provocar víctimes i patiment. El dolor del conflicte no és que no es resol, és que no es produeix.

No podem guanyar o perdre perquè deixem que el futur ens xixiuiex-hi a la oïda que el futur són els altres. Aquesta intuïció que ens queda és la nostra manca d'egoisme. L'egoisme no evita la guerra però sí evita l'aparença de la guerra que és la que ens utilitza a tu i al mi per poder perdurar en el temps.

Mentre perdurem en el temps no podem ser lliures. Quan ens expliquem lliurement ens col·loquem a un pas de guanyar i de ser eterns, de ser la causa de totes les guerres i de tots els conflictes en el temps i de no poder evitar entrar al paradís.

Add Comment

Últims articles publicats