Això que llegeixes mai ho podràs llegir. Va ser escrit fa milions d'anys llum i ara ens arriba el seu reflex que ens enlluerna.

Vàrem canviar l'origen per paraules i la llei es va fer única. Temps després va aparèixer, en forma d'explosió, l'Estat que és una altra paraula. Per entendre a l'Estat vam tornar una i una altra vegada a l'origen escrivint només una paraula.

Durant aquests últims anys l'Estat ens està demanant perdó que és una forma de violència i comencem a sospitar que la vida no s'ha produït encara. Si la vida no s'ha produït, una cosa està clara, algú ha d'estar vivint per nosaltres. Aquest pensament sense memoria ens recorda que només l'art pot estar vivint per nosaltres i que per tant, l'art és també el primer enemic de la llibertat i el millor còmplice de l'Estat.

Presoner/es de les disculpes de l'Estat, cada vegada ens costarà més no entendre el que està passant. Com a artistes dins el supergrup la vida però seguirà sense produir-se i per això l'Estat necessitarà demanar de nou disculpes que aquest cop aniran dirigides a la superdona. Aquest és el pla de l'Estat i el que està succeint.

L'art crea a la superdona perquè ell i l'Estat la necessiten per poder replicar les disculpes.

Com ja vaig dir, el que ens està passant és que estem entrant al paradís i estem començant a deixar de criticar perquè el problema és que ho fan bé.

Últims articles publicats